Poca cosa nova podem dir del cotxe més popular d’Anglaterra i considerat el segon més influent de la passada dècada, tant sols superat pel Fort T. Dissenyat per Sir Alec Issigois, el primer va sortir al 1959. Amb 3,05m de llargada, amb tracció davantera, motor transversal també situat al davant, va suposar una ruptura amb tot el que s’havia fet fins aleshores. La idea primigènia de la BMC, la responsable de posar el projecte en marxa, era construir un vehicle amb uns costos molt reduïts que es pogués vendre a un preu econòmic. Però no va ser fins que en John Cooper, famós preparador de cotxes de competició i campió de la Formula1, quan va veure el potencial del Mini per a la competició, a partir d’aquí, la història ja la coneixem… Ral•lis Montecarlo, mundials de constructors, proves en circuit…
Ara fa 40 anys que es va matricular el Authi Mini 1000 que tinc. Fabricat a Pamplona i refet a l’inici d’aquest segle a Taller Ruera. Bé, de papers és un 1000, però ja portava un motor Cooper A+ de 1300cc. Es va desmuntar totalment i la carrosseria es va sanejar i pintar de nou en un preciós almond green als veïns de Tallers Putget. Gomes noves, moquetes, seients, cromats i de nou a mecànica. En Manel fa de nou tota la instal•lació elèctrica, el motor, els sistema de frens i suspensió, refrigeració, però ara amb les especificacions de l’antic Cooper S. I així és com va quedar, un cop tunejat, amb el look de l’Austin Cooper S Mk1.
Des de les hores, a més de treure’l per fer alguns vermuts, amb el Josep M. López, pels amics PepeLoeb, hem participat en algun ral•li de regularitat, no tants com ens hagués agradat, però si dels de més “solera”, com el Costa Brava Històric del 2009 o l’Hivern del 2010 a Andorra, amb uns trams plens de neu on varem disfrutar d’allò més.
