Etiquetes
És trist que encara ara es parli més del Palma Arena per temes judicials, que no pas per la seva vessant esportiva. Una vegada més, arran del possible desviament de fons públics a butxaques reials, és notícia en tots els medis de comunicació, però això és una historia que comença a la primavera del 2007, quan després d’una construcció rapidíssima el senyor Matas, president de la comunitat balear, inaugura una de les seves obres faraòniques. De res van servir que el pressupost inicial de 48 milions s’incrementés fins els 110 milions d’euros, el velòdrom ja naixia amb greus deficiències de construcció, problemes amb la coberta feien que hi haguessin goteres a la pista, una d’elles al mig del peralt, problemes estructurals en els aparcaments o un ascensor que no va enlloc, icona de la construcció del “pelotazo”.
Després que es disputessin els campionats del món en pista a finals de març d’aquell any, en una pista nova però que poc a poc s’aniria degradant, va arribar una de les posades de llarg de cara a la galeria. Era campanya electoral per les eleccions generals i el PP faria el seu acte central, tota la plana del PP a sobre de l’escenari. Encara no havia esclatat el cas Palma Arena i tot eren somriures.
Poc a poc començà el via crucis, judicial pels polítics amb vint-i-cinc fronts oberts i les seves corresponents setències, i un seguit d’obres intermitents en el velòdrom. La seva pista no ha estat homologada per la Unió Ciclista Internacional fins a l’agost d’aquest any 2011 (bé, encara falten petits detalls detectats en la visita de l’inspector de la UCI, com vidres trencats a la barana inferior, el buit que existeix a la part superior de la pista o la falta de protecció de la porta d’accés a la pista) Grans estelles van ser presents a la pista causades per la mala col•locació de la fusta en un sentit erroni i falta de fixacions, tot i que l’empresa alemanya Velo Track va cobrar 4 milions d’euros. Ara serà la mateixa empresa qui amb cost zero canviarà la fusta de la pista i la barana superior.
Però per sort no són tot males notícies per la pista. A finals del 2008, els CSD va anomenar al Joan Llaneras per posar-se en front de la instal•lació que al febrer del següent és fa efectiva. La idea i objectiu del Joan Llaneras és aprofitar les condicions de l’illa de Mallorca per complementar el velòdrom i fer un centre de tecnificació semblant al que existeix a Manchester. Així neix el CEAR. Un any després, a l’abril del 2010, es posa en marxa dins del centre d’alt rendiment l’equip del STRYC, “una possibilitat, no una realitat” en paraules del propi Llaneras on en aquell moment no desvela ni la identitat ni el finançament que tindrà, ja que bàsicament és un complement de la feina que es fa en el CEAR, on l’objectiu final d’aquest és crear una base solida de ciclistes que puguin competir internacionalment en la pista i amb els jocs olímpics del 2016 com a primera fita.
Afegit i editat el 5 de Gener del 2012
És nit de reis, quin millor moment per actualitzar l’entrada amb el cas Urdangarin, una nova peça judicial dintre del cas Palma Arena. Donant unes voltes pels arxius del velòdrom, el jutge ha trobat que el jove del rei s’ha aprofitava del seu estatus per fer negocis. No, si al final el que ens porten els reis, s’ho endu el Iñaki.
